Campredó
El soroll que hi havia el dia del Carnestoltes era fort i agut
com si d'un violí desafinat es tractés. Però, si us penseu que
era dels cotxes, aneu molt desencaminats; per un cantó es 
sentien cops d'espases a prop d'allí es veien unes dones xerrant de coses seves, però el que més s'escoltava era la típica frase d'afalagament:
-Oh, el teu fill porta una disfressa encantadora!
Per altra banda, es sentia dir a alguns nens:
-On està l'escocés? No el veig. Potser David ens ha mentit...
Les disfresses que es portaven eren tan precioses com l'Arc
de Sant Martí; tot era relacionat amb la llegenda de Sant Jordi,
uns anaven de cavallers, les nenes petites de princeses, un nen
estava disfressat de rei, els mestres es feien passar per dracs, i,
nosaltres erem pastors.
A part del soroll, es podien veure a algunes persones assomades
per la terrassa o a la finestra.
El dia va ser encantador, de principi a fi de la festa hi havia un solet
no molt fort i un vent relaxant com el silenci.
Així trobo jo que va ser l'ambient de carrer del dia de Carnestoltes.
Oriol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada