dimecres, 13 de febrer del 2008

Carnestoltes



CARNESTOLTES... UNA FESTA MOLT ACOLORIDA
El dia 1 de febrer era un dia d’alegria i sobretot de molts de colors.
I us preguntareu:
Quin dia deu ser?
Doncs, molt fàcil, l’únic dia de l’any en que algú pot passar d’incògnit i desapercebut, sense que ningú no sàpiga que és, només potser el dia de Carnestoltes.
Fes pressa Marta, que només falten cinc minuts per a les 3:30...
Ja va, ja va, és que mira que sou pesades...
Ja estic! Marxem a la plaça que segur que ens esperen tots els companys.
Raquel tu has acabat?
Si ja fa estona... va contestar la Raquel mig cansada d’esperar.
Després de estar totes llestes, vam començar a caminar cap a la plaça on havíem quedat amb tots els companys i professors.
El paisatge trist de la plaça s’havia convertit en un mar de colors, grocs com el sol, brillants com els estrelles, blaus com el mar, daurats com l’or, era impossible que tot els colors de l’arc de Sant Martí no estiguessin per la plaça.
El típic silenci i tranquil.litat de Campredó havia desaparegut com per art de màgia i ara només s’escoltava terrabastalls incessants sorolls i xafarderies que comentava la gent sobre les disfresses que duien els xiquets.
Aquest any entre tota l’escola s’havia decidit de que tots aniríem disfressats de personatges de circ.
La disfressa que més extravagant i més bonica que vaig trobar va ser els dels professors, però hi havia un petit inconvenient, que era saber quin professor era cada u, ja que era impossible endevinar-ho.
Un cop vam estar tots organitzats vam començar a desfilar pels carrers mentre els alumnes de quart i cinquè anaven acompanyant la desfilada amb tambors, panderetes, caixes xineses, claus i triangles.
Portaven una disfressa molt bonica, uniforme de color roig com el foc, i un barret allargat amb una ploma.
Al cap d’una mitja hora aproximadament, després de la desfilada vam arribar tots a l’escola on tots vam participar a una cursa de Pancakes.
I segur que us preguntareu:
Panca... que?
Doncs molt fàcil, és una cursa com ja diu el nom, una cursa de pancakes, en que l’objectiu és anar corrents amb una paella a la mà i fent volar el pancake, que es com una mena de crep, i que el primer que fa volar el pancake tres vegades mentre corre, es qui guanya la cursa.
Com anava dient, un cop havíem arribat ens tenien preparats una sorpresa molt dolça!
Xocolata amb xurros!!
I qui diu que no a un got de xocolata amb xurros, després de tant caminar?
Aquest dia m’ho vaig passar molt però que molt bé.
Vam fer molta gresca i tots plegats vam fer que Carnestoltes fos un dia molt especial i molt divertit.

FI Marta